A Carrús, els veïnat no és merament subjecte d’estudi ni receptor passiu de diagnòstics, sinó coinvestigadors actius de la seua pròpia realitat. Ningú coneix millor les necessitats, forteses i dinàmiques d’una comunitat que aquells que habiten i transiten els seus carrers diàriament.
Per a elaborar este diagnòstic contextual i relacional, l’equip no es va limitar a passar qüestionaris convencionals, sinó que va involucrar els agents socials més pròxims al barri: centres d’atenció primària, associacions veïnals i, de manera molt destacada, les farmàcies comunitàries.
Les farmàcies de barri representen en moltes ocasions el primer punt de suport social i sanitari de proximitat. No funcionen únicament com a punts per a arreplegar medicaments; són espais de confiança i trobada on els residents conversen, comparteixen les seues preocupacions i interactuen de manera quotidiana. En integrar les farmàcies i entitats veïnals en la recollida de dades i en les dinàmiques participatives, el projecte va aconseguir una radiografia real de la salut a Carrús.
Diagnòstic inicial
Després de completar l’avaluació preliminar, l’equip de CAIR va organitzar un acte públic de devolució al mateix barri per a compartir els primers resultats amb la ciutadania participant.
Entre les conclusions més cridaneres figura el sòlid sentit de pertinença: al voltant del 75% dels residents enquestats (tres de cada quatre persones) va declarar sentir un profund arrelament i identificació amb Carrús.
Este aferrament col·lectiu és un fonament per a la salut pública, ja que manté xarxes de suport mutu i afavoreix una convivència estreta, elements que protegeixen el benestar físic i emocional del veïnat.
Pel que fa a l’autopercepció general de l’estat de salut, aproximadament un 77% de la població la va qualificar com a «bona» o «excel·lent». No obstant aixó, en desglossar estes dades va aflorar una escletxa de gènere recurrent: els hòmens mostren una percepció de salut positiva més alta que les dones, existint una diferència al voltant del 10%. A pesar que les dones registren estadísticament una major longevitat, amb freqüència conviuen amb una major càrrega de malalties cròniques, situacions de dolor no resoltes i sobrecàrregues derivades de la cura familiar o la desigualtat estructural del sistema patriarcal, la qual cosa impacta de ple en la seua qualitat de vida quotidiana.
Mapeig del teixit relacional: els sociogrames
Com a part clau de les metodologies participatives, es va recórrer a l’ús de sociogrames, una ferramenta qualitativa que permet identificar, de manera conjunta, els actors clau (institucions, associacions, col·lectius i persones) presents al barri i el teixit de relacions de la comunitat, des de la perspectiva dels participants (grups poblacionals i professionals de la comunitat).
Els resultats van revelar una xarxa comunitària viva però heterogènia. Des de la perspectiva dels diferents grups poblacionals, es va evidenciar la importància tant de la xarxa familiar i comunitària com dels centres socials i les seues activitats, els quals es posicionen com a principals nodes de contenció social i de salut. Així mateix, es va fer visible el paper clau de les figures de representació i mediació cultural per a afavorir la vinculació d’alguns col·lectius en el territori. D’altra banda, la radiografia comunitària va mostrar oportunitats de millora en l’articulació intersectorial entre administració, associacions i comunitat, destacant la necessitat de fomentar espais de trobada, canals de comunicació fluïts i enfortir el teixit associatiu del barri.
Actius de salut
Un altre dels pilars del projecte és la identificació dels «actius de salut», entesos com aquells recursos presents en l’entorn que la mateixa població reconeix com a útils per a millorar el seu benestar.
Es va recórrer el barri preguntant als veïns per estos actius en salut i els elements més valorats van ser els naturals, els socials i els urbans. En una zona caracteritzada per l’elevada densitat urbanística i de població, els veïns van assenyalar la importància de les places, parcs i espais verds com a determinants per a la seua salut. A més, disposar de comerç local i espais on trobar-se amb altres veïns i poder conviure i cuidar-se va obtindre un alt reconeixement per la població.
El repte de la participació
A pesar del profund arrelament dels veïns cap a Carrús, en consultar els residents si en l’últim any s’havien involucrat activament en iniciatives comunitàries orientades a millorar la salut del barri, només un percentatge molt baix va respondre afirmativament. Més cridanera encara va ser la segmentació per edats: eixa implicació procedia quasi exclusivament de persones majors de 65 anys, franja on la participació ascendia fins a fregar el 20%. Per contra, entre la població jove i meua en edat laboral, la implicació comunitària va resultar pràcticament nul·la.
Este contrast s’explica tant per una major conscienciació i preocupació per la salut en la tercera edat, com per la disponibilitat de temps lliure després de la jubilació enfront de les dificultats de conciliació de la població activa. El gran repte que afronta el projecte rau a dissenyar fórmules que aconseguisquen mobilitzar i implicar les generacions joves i intermèdies.
Pròximes passes
Superada l’etapa de diagnòstic, el projecte afronta ara una fase d’intervenció comunitària de tres anys de durada. L’objectiu essencial és passar de l’anàlisi a l’acció: potenciar els actius de salut detectats, reduir les desigualtats sanitàries i articular mesures pràctiques juntament amb els mateixos veïns.
Un exemple paradigmàtic d’esta unió entre veïnat, salut i esport popular serà la col·laboració activa del projecte en l’emblemàtic Cross de Carrús, previst per al mes d’octubre.
En conclusió, el Projecte CAIR il·lustra l’evolució cap a una salut pública col·laborativa i pròxima. En posar la investigació al servici directe del barri i convertir la ciutadania en motor de canvi, demostren que la salut no es limita a un diagnòstic mèdic: es construeix col·lectivament en els carrers, places i espais compartits de la comunitat.