Cada deu d’octubre, amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, la comunitat internacional torna la mirada cap al benestar psicològic com un dret humà fonamental. Les proclames d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut insisteixen en un missatge clar: la salut mental no es construeix individualment ni es soluciona únicament en les consultes mèdiques, sinó que està profundament lligada a l’entorn social, les xarxes d’suport i les condicions de vida.

Per a passar dels discursos a l’acció real es necessiten evidències concretes. En el Projecte CAIR iniciem eixe camí sobre el terreny, analitzant la salut comunitària a través del treball d’investigació desenvolupat al barri de Carrús. Les dades resultants de la primera enquesta poblacional realitzada en aquest entorn ofereixen un diagnòstic revelador que ajuda a entendre com es distribueix el benestar psicològic en el dia a dia dels nostres barris.

L’escletxa social de la salut emocional

Els qüestionaris que vam realitzar constaten que les afeccions emocionals no afecten a tot el món per igual. Hi ha factors demogràfics i socioeconòmics determinants a l’hora de presentar una menor percepció de salut mental:

• La bretxa de gènere: les dones registren una proporció de mala salut mental sensiblement superior a la dels homes. Mentre que entre els homes un 43,23% presenta nivells baixos de salut emocional en comparació amb la població general, en el cas de les dones aquesta xifra s’eleva al 56,86%. Aquesta diferència reflecteix com les càrregues associades a les cures, la conciliació i la precarietat afecten de manera continuada el benestar de les dones.
  
• El pes de l’edat: la percepció de l’estat de salut mental empitjora amb els anys. Entre les persones majors de 65 anys, un 65,65% presenta indicadors de mala salut mental en comparació amb la població general, enfront d’un 28,57% en els joves de 18 a 24 anys o un 43,93% en el tram de 25 a 44 anys. La solitud no desitjada, la pèrdua de xarxes socials i el deteriorament físic influeixen significativament en aquesta franja d’edat.
  
• L’impacte del nivell d’ingressos: la condició econòmica marca una diferència contundent. En aquelles llars amb ingressos iguals o superiors a 1800 euros mensuals, el 27,59% de la població declara una mala salut mental en comparació amb la població general. En canvi, en els habitatges amb ingressos inferiors a 1800 euros al mes, la proporció que afirma tenir una mala salut mental ascendeix a un 55,03%. La inestabilitat econòmica i la falta de recursos actuen com un factor constant d’estrés psicosocial.

Actituds, alfabetització i percepció de l’suport professional

A la vegada que avaluem la distribució del benestar emocional al barri, les enquestes realitzades en farmàcies exploren la disposició a buscar ajuda, el nivell de coneixement i la presència d’estigmes de les persones amb necessitats relacionades amb la salut mental:

• Reconeixement del professional de la psicologia: davant d’un problema de salut mental personal, la disposició a acudir a consulta és molt elevada. Tant homes com dones superen el 91% en el seu nivell d’acord amb buscar ajuda psicològica.
  
• Recomanació i suport a l’entorn: aquesta disposició s’accentua quan es tracta d’orientar a persones pròximes. En preguntar si animarien un al·legat amb un trastorn mental a visitar un professional de la salut, el grau d’acord arriba al 97%.
  
• Desmitificació sobre l’edat: hi ha un ampli consens respecte que la salut mental afecta totes les etapes de la vida. Més del 90% dels enquestats rebutja l’afirmació que només els adults tenen problemes de salut mental. No obstant això, s’observa que l’adscripció a aquest mite augmenta gradualment amb l’edat, i arriba a un 10% d’acord entre les persones majors.
  
• Nivell global d’alfabetització en salut mental: la puntuació mitjana en l’escala d’alfabetització en salut del qüestionari es situa en el 90% sobre la puntuació total, la qual cosa reflecteix un coneixement general molt elevat sobre la matèria. L’edat torna a destacar com la variable més determinant en les variacions de puntuació. Els grups d’edat intermèdia registren els valors més alt (93,6% entre els 26 i 45 anys, i 92% entre els 46 i 65 anys), mentre que les franges dels més joves (89,7% entre 18 i 25 anys) i dels més majors (87,9% entre majors de 65 anys) mostren les puntuacions més ajustades.

Davant d’aquesta situació, la investigació desenvolupada dins del Projecte CAIR advoca per models centrats en l’entorn i la intervenció comunitària:

• Utilitzar l’anàlisi multidisciplinària i el processament de dades per a identificar patrons de vulnerabilitat i risc.
  
• Fomentar l’ús de la prescripció social, connectant les persones amb activitats comunitàries, associacions de barri i espais de suport mutu que reduïsquen l’aïllament social i fomenten el col·lectivisme.
  
• Reduir de manera progressiva la dependència de tractaments farmacològics amb un enfocament clínic i medicalitzador a situacions d’estrés o malestar derivades principalment de determinants socials.

Investigar per a transformar l’entorn

El Dia Mundial de la Salut Mental ens recorda que les solucions s’han de construir de la mà de la ciutadania i de les institucions locals: veus reals per a generar un canvi real. Les dades recopilades al barri de Carrús constitueixen la base sobre la qual dissenyar intervencions públiques més justes, preventives i ajustades a les necessitats reals de cada grup de població.

Entendre la salut emocional des del territori és el primer pas per a oferir alternatives sostenibles i garantir que el benestar psicològic deixe de ser un privilegi lligat al nivell de renda o al gènere, convertint-se en una realitat accessible en tots els entorns comunitaris.