L’alfabetització en salut no és només llegir un fullet o entendre una recepta mèdica, sinó un conjunt de competències (cognitives, comunicatives i socials) que permeten a les persones accedir, comprendre, avaluar i fer servir la informació i els serveis sanitaris per prendre decisions saludables. L’Organització Mundial de la Salut esmenta que l’alfabetització en salut és tant un aspecte individual com el producte d’estructures institucionals sobre la disponibilitat de recursos que faciliten l’accés i la comprensió de la informació relacionada amb la salut. Millorar-la exigeix responsabilitat i acció col·lectiva per part d’autoritats, professionals, mitjans i la societat civil en general, que han de facilitar informació fiable i entenedora.
Dins l’alfabetització en salut hi ha l’alfabetització crítica en salut, definida com la capacitat per analitzar críticament la informació sobre salut i identificar interessos i determinants socials per influir en les condicions de vida i en les decisions col·lectives relacionades amb la salut. L’alfabetització crítica s’ha situat com un pont entre l’educació en salut individual i l’acció comunitària i política: permet que les persones no només entenguin missatges sanitaris, sinó que qüestionen narratives simplistes o pseudocientífiques, reconeguin biaixos i interessos comercials i contribueixin a la modificació saludable del dia a dia.
Panorama global
A escala mundial, la pandèmia de COVID-19 i la “infodèmia creixent” han evidenciat la urgència d’alfabetització crítica. La propagació ràpida de desinformació sobre tractaments, vacunes i riscos ha augmentat la demanda de la població per filtrar informació, valorar fonts i prendre decisions informades. A més, les desigualtats socials segueixen marcant qui té accés a aquest recurs: persones amb baixos nivells educatius, en situació de pobresa, migrants i racialitzades, amb barreres lingüístiques i digitals exposades a una desinformació i sobremedicalització més grans. Millorar l’alfabetització crítica en salut és, per tant, una estratègia per reduir inequitats en salut i per fer les comunitats més resilients davant de crisis sanitàries i de pràctiques sanitàries ineficaces.
Europa: polítiques, reptes i oportunitats
A nivell europeu, la Comissió Europea fomenta projectes que integren l’alfabetització crítica en salut en intervencions comunitàries. L’evidència assenyala que les més eficaces combinen accions sobre les habilitats individuals (educació, mitjans de comunicació) amb canvis als entorns i en la comunicació institucional amb missatges clars que regulen els continguts falsos. Per exemple, s’estan finançant estudis que explorin enfocaments participatius i de cocreació per millorar la salut comunitària.
Espanya: realitat i necesitats locals
A Espanya, els estudis mostren variabilitat als nivells d’alfabetització en salut entre grups poblacionals i una associació clara entre nivells baixos d’alfabetització i pitjors resultats en salut. El Sistema Nacional de Salut i les diverses autonomies han anat incorporant programes de promoció de la salut i comunicació accessible, però persisteixen reptes com ara com traslladar l’alfabetització crítica a entorns urbans i barris amb més vulnerabilitat o com involucrar la ciutadania en el disseny d’iniciatives comunitàries, entre d’altres. Les experiències de recerca participativa i les xarxes acadèmiques espanyoles subratllen la necessitat de combinar avaluació quantitativa amb processos qualitatius i participatius per generar intervencions adaptades a cada context.
CAIR: investigació aplicada a l‘alfabetización crítica en salut
En aquest context sorgeix CAIR (Cocreating Actions to Improve Rationality in the Health System), un projecte de investigació liderat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i finançat pel Consell Europeu de Recerca de la Unió Europea. Amb un Horizont 2024-2029, CAIR planteja demostrar que la cocreació d’iniciatives comunitàries pot alleujar la càrrega de l’atenció primària, reduir la sobremedicalització i millorar l’equitat en salut. El projecte aplica un enfocament intersectorial integrant autoritats, professionals sanitaris, organitzacions comunitàries i ciutadania en totes les fases: disseny, implementació i avaluació.
CAIR s’enfoca al Barri de Carrús d’Elx, incloent els Centre de Salut de Carrús i San Fermín, per fomentar accions en col·laboració amb aquests barris sobre salut mental, salut cardiovascular i consum d’antibiòtics. Aquest enfocament permet adaptar les intervencions a les realitats locals, incorporar sabers comunitaris i avaluar possibles millores a la salut de la comunitat. La investigadora principal del projecte, Lucy Anne Parker, i el seu equip integren experts en salut pública, comunicació i promoció comunitària per assegurar que aquestes accions responen tant a evidències científiques com a necessitats reals de la població.
Contribucions esperades i lleçons replicables
CAIR durà a terme processos participatius per tal de fomentar l’alfabetització crítica en salut. L’objectiu no és només millorar la comprensió crítica de la informació en salut, sinó de transformar entorns i crear oportunitats reals de participació en millora de la salut de la població. Entre les contribucions esperables hi ha fomentar l’ús responsable i eficient dels recursos sanitaris, més adherència a estratègies de prevenció, disminució de la sobremedicalització i metodologies transferibles per a altres ciutats europees.
Conclusió
L’alfabetització crítica de la salut i la promoció exigeixen polítiques públiques basades en l’evidència, amb comunicació institucional més responsable, i per descomptat, comptant amb la participació clau de les comunitats. Projectes com CAIR mostren un camí prometedor. Si apostem per impulsar l’alfabetització crítica en salut com a política pública i pràctica comunitària estarem reforçant els recursos comunitaris per prendre decisions més ben informades així com també la resiliència col·lectiva davant de crisi i la racionalitat del propi sistema de salut.
Referències